Vés al contingut

L’economia solidària i els deures pendents de les eines digitals

Presentem l'informe Les infraestructures digitals de les economies del comú; una diagnosi de l'estat del mercat social tecnològic i de l'ús de les TIC per part de l'economia solidària a Catalunya el 2020. Una diagnosi que vol servir de marc de referència per establir estratègies d'apropament de l'economia social i solidària (ESS) als comuns digitals.

L’informe, que s'emmarca dins del projecte Passa't al FLOSS liderat per Colectic amb la col·laboració de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) a través de Pam a Pam, posa de manifest que l'economia solidària té deures pendents respecte a l'ús d'eines digitals. Així, mentre les dades recollides deixen clar que les iniciatives tecnològiques del Mercat Social a Catalunya són agents clau en la producció i ús d'eines lliures, no hi ha un ús generalitzat d'aquestes per part de la resta d'entitats.

Les infraestructures digitals de les economies del comú continua el treball fet prèviament per la comissió de Procomuns de la XES d'identificació de males praxis en el consum digital i tecnològic per part de les iniciatives d'ESS. Es constata que, tot i que l'ús d'eines i plataformes digitals és generalitzat (més del 80% de les entitats enquestades utilitzen serveis com correu electrònic, documents col·laboratius o emmagatzematge compartit, per exemple). La majoria (70%) d'entitats enquestades només utilitzen proveïdores de l’ESS o programari lliure per resoldre menys del 25% de les seves necessitats tecnològiques. En general, aquesta decisió no es deu a la manca de proveïdores d'aquests serveis dintre de l'ESS, sinó que la majoria d’entrevistades afirma no haver buscat alternatives. En termes generals, hi ha molt poca inversió en TIC, 2.272 € de mitjana d’inversió en els darrers cinc anys, i el 70% de les entitats afirmen que han fet inversions menors a 150 € en aquest període.

A l'altra banda de la balança, les entitats tecnològiques de l'ESS han impulsat i implementat el desenvolupament de diversos projectes de programari lliure en els darrers anys (xrcb.cat, commonscloud, decidim.org, nolotiro.org, educov.cat, timeoverflow, ...) carregant sobre les seves espatlles el pes de la inversió en hores i recursos. El 81% de les entitats tecnològiques destinen temps i recursos a desenvolupar noves tecnologies: 1.975 hores i 53.000 € de mitjana. En paraules d’una de les autores de l’informe, Alba Hierro, «s'ha de treballar des de l'ESS per comprendre el pes i la importància de les eines digitals en el funcionament i la gestió de les nostres iniciatives i en conseqüència, repensar quin ús i consum en fem. En particular les entitats usuàries de plataformes digitals han de liderar i corresponsabilitzar-se del desenvolupament de les plataformes que utilitzen i descarregar d'aquesta responsabilitat a les entitats tecnològiques».

Com no podia ser d'una altra manera, en un any tan convulsionat per la pandèmia mundial de la COVID19, també s'ha analitzat com l'aparició d'aquesta i les mesures de prevenció del contagi establertes, han afectat al sector tecnològic de l’ESS. El sector s'ha vist moderadament afectat per la situació de confinament: el 31% no ha tingut pèrdua de clients ni de fonts d’ingressos en el període de confinament. El 44% diu que els ha augmentat la demanda de productes i serveis ja existents i, de fet, el 37,5% ha començat a oferir nous productes en el confinament. De fet, el 65% de les entitats consideren que han tingut el mateix o més volum de feina, tot i que en general la sensació per al 50% de les enquestades és que tenien menys capacitat per al treball.

Els resultats de l'informe, finançat per l’Ajuntament de Barcelona a través de la convocatòria Impulsem el que fas de Barcelona Activa, es presentaran en el marc de la FESC el dia 28 d'octubre a les 17:30 a la taula rodona Reptes per avançar cap a unes infraestructures tecnològiques del comú. A la presentació, a més de compartir els resultats recollits, es debatrà amb la Núria Alonso de Colectic i l'Adrián Almazán d’Ecologistas en Acción sobre quines tecnologies imaginem en un món postcapitalista. Us hi esperem a totes.